Hi havia una vegada un català que havia fet força "duros" treballant i estalviant durant molts anys. Tenia deu cases repartides per una bonica comarca.
En Quel, un amic seu que venia saunes i jacuzzis, li va dir que posar un jacuzzi i una sauna estava de moda i que, a més, encara podia fer més calerons fent pagar entrada.
Però no sabia a quina casa posar-ho tot plegat. Per això va encarregar un costòs estudi a un arquitecte de renom que li va recomanar en Quel. Al cap d'un temps i molts diners, l'arquitecte li va fer vàries recomanacions.
En una d'elles li deia que no podia posar el jacuzzi i la sauna a la casa de Sant Jaume del Consell perquè el jardí ja estava molt ple amb la piscina, la caseta del gos, l'hortet, el galliner, els arbres i la zona de gespa, i la terrassa no podia suportar més pes.
Però vet aquí que en Quel li va dir que ni cas, que ell era un expert i que estava segur que no hi hauria cap problema a posar-ho tot plegat a la casa de Sant Jaume del Consell si així ho volia.
Prou que li deien els seus fills que no fos ruc!, però ell ni cas.
D'això ja fa anys, i ara es pot veure la casa buida, amb esquerdes a la façana i a les parets laterals i en un estat ruinós. Els llogaters fa temps que han marxat i les cases veïnes van quedant buides perquè ningú vol viure al costat d'una casa en perill d'enderrocament.
Diuen que es pot veure el català plorant pels racons els vespres, quan mira la casa de lluny, i també diuen que en Quel està feliç i content al seu preciós xalet que té al bonic i tranquil poble de Montdelcostat.
I conte contat, ja s'ha acabat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada